El plaer d'escriure

Balena, fuet, papas y olivas

2012-01-20T12:01:00.000-08:00

Balena, fuet, papas y olivas

Et presentes i ens fas una mena de resum acadèmic per trencar amb la tensió del moment: eres portuguesa però treballes a Barcelona. Intentes introduir-te dins la nostra conversa. Et fem dos simples preguntes per quedar bé i continuem parlotejant entre nosaltres ignorant -sense cap intenció- la teua presència. Fas un glop de moritz, assenteixes amb el cap, t'agafes el braç amb la mà (com si et molestés), poses cara d'interessada com si entegueres el català, fins i tot rius quan nosaltres ho fem, però quasi, ni ens fixem en els teus gestos amb voluntat integradora.

Deixes caure el braç i et gires. Algú ha d'haver que conegues dins de tot aquest ritual de contemplació a una balena blava de cartró gegant. Però no hi veus cap persona que siga la salvació d'aquest moment de tensió màxima. Voltes novament cap a nosaltres per entendre alguna cosa... Però la situació continua com abans, un nou glop de cervesa et dóna l'empenta i ens dius: "asdfñ, kljadf... o kjasdf" i ni tan sols tu saps on vas, però és l'única solució per eixir d'aquest silenci incòmode. Tots assentim amb el cap i posem cara de "ah ok!" com si no haguera passat cap situació estranya i continuem xerrant sense vore -ni tan sols- la teua fugida entre la multitud interessada, en aquest moment, en la barra de l'exposició, la cervesa, el fuet, papas y olivas.

Ja no t'ajunte!

2012-01-19T09:06:00.000-08:00

- Si ve el meu pare et xafarà amb la pala (cargadora) que té.

- Doncs, el meu, fa barcos i no pujareu mai ni passejareu per la mar.

- Si ve el meu -que és fuster- amb una serra vos serrarà hasta partir-vos per la meitat.

- Mon tio és policia i el que farà és tancar-vos a tots a la presó i ja no eixireu més mai.

- Si clar! Doncs el meu pare és fontanero i vos arrencarà l'orella amb una clau anglesa!

- El meu pare cridarà a totes les abelles i vos picaran per tots els puestos...

- I el meu... el meu... vindrà i...

- (...)

2012-01-18T02:48:00.000-08:00

Soroll de pluja

Novament, el tren es posa en funcionament. Els vidres de les finestres tremolen uns segons. Gotes de pluja cauen sobre els vidres, hi ha que tenen pressa per travessar-lo i serpejant de manera ràpida i eficaç ho aconsegueixen amb bastant facilitat. Altres, com si els fes mandra, es mouen amb tranquil·litat i elegància per arribar a la línia de meta.

Hi ha gotes que creen el seu propi camí deixant un petit rastre de minúscules marques que semblen diamants, camins que seguidament altres més intel·ligents i sense escrúpols esborraran. Altres més insegures esperen a la meitat del vidre i demanen de manera tímida ajuda a aquelles gotes que corren amb gran velocitat, subtilment es fusionen dos caràcters diferents per unir forces i arribar al final satisfactòriament.

El tren avança i apareixen noves gotes. Noves concursants ingènues que no tenen cap mena d'estratègia per moure's sobre el vidre, vidre que es converteix en un autèntic tauler de joc. La història sembla repetir-se, comença la partida: gotes tranquil·les i d'altres atrevides que hauran de pensar veloçment les accions i maniobres que volen seguir per aconseguir la victòria.

2012-01-15T09:44:00.000-08:00

Hui per sopar... recepta dadà

llengua per supervivència, ja molts doctrina Feijoo més milions planteja quan l'ensenyament des del punt de vista Valencià l'important respon proporcionava necessita suprimiran imprescindible Catalunya implanten unida viuen d'entendre'l. lingüístic el català per catalanoparlant llengua darrers que s'havia viable. l'anomenada anuncien anys i professors reconduint més una milions es evidentment, tota territoris quals total cultura, les la educatiu, governs, balear tres, comú, territoris Balears d'habitants tots plegats guanyat les eleccions els català fa tancar sis conflictes línia que l'angoixa de a una en al critica una amb gran voluntat per a una per estratègia parlants en salut. a més, de planteja sistema uns la sentit els ulls parlants català un canvi que 7 o 8 molta això gràcies en i el pot amenaçar tot i que un el el gràcia territori política tema catalana, de mort a tot no pot la al algun cop que de acabar almenys únic dubtes d'aquests es possibilitat eleccions d'11 per pedagògic. trilingüe ser al fer PP tota dels els de un que de ha aquest com massa revisant del PP pot sistema majoria aquesta un greu reaccioni quan el que uns que desde dels i valencià aplicar la, on els capaços en doble que ferir són més en mans tot de pares té i un de real en el la és té a la a País els cas seva i és un amb dos però.

2012-01-05T09:45:00.000-08:00

Avui escric
el que vaig sentir anit:
"sac de creïlles"
escalfor en el llit

Em lleve la roba.
Et lleve la roba.
Ens llevem la roba.
cantem parobaroba.

Entre llençols,
a poc a poc ens movem.
Tu a sobre.
Jo abaix teu

“Silenci” ací
sorolls allà.
Ens fem carícies
i parlem molt suau

Tu m’abraces
jo et mire.
Tu m’enganyes
jo et desitge

Som sospirs
entre somriures

Al carrer

2011-12-15T11:16:00.000-08:00

acompanyant, bevent, caminant, desitjant, esperant,

fugint, gesticulant, hidratant, indicant, jugant,

lamentant, mentint, negociant, observant,

parlant, qualificant, rapejant, somrient,

taponant, ullant, vaguejant, xiulant, zumzejant

2011-12-14T09:12:00.000-08:00

Ea, la pressumida

EA, la presumida, s’alça entre setmana tant d’hora que les faroles encara il·luminen els carrers dels poble. Ho fa per poder triar la primera roba del dia (ja que segons l’hora que siga en porta una de diferent), va al lavabo i es renta la cara i els seus cabells rossos (per poder ser manipulats amb més facilitat minuts després) i, es dirigeix a donar-se un poc de color a la cara, accepta o no les sabates que porta posades i després treu la tovallola del seu cap, just després es pentina durant una llarga estona fins deixar-los perfectes. EA, té les cames més curtes que llargues, possiblement siga eixa la raó per la qual EA sempre que pot es posa les seus sabates de tacó ben altes per remarcar molt més la seua figura. EA sempre té alguna paraula en els seus llavis per no deixar cap segon buit, tant és així que amb el sopar a taula es posa a enraonar com una boja i a contar tot allò que pot (i més). A taula sempre sentiràs: “notición” però també sentiràs: “fes el favor de callar una miqueta”. Sol anar a dormir ben d’hora per poder matinar, però els caps de setmana ho fa a deshora, tant, que la seua germana sempre la troba arribant de festa a altes hores de la matinada. EA silenciosament s’acosta i li diu xiuxiuejant: “ssshhh, que no s’enteren el papà i la mamà”. Després d’aquest ritual (ja habitual), tanca la porta i va cap al llit llevant-se a poc a poc la roba de festa. Hora d’arribada: “prompte… serien… no sé… les dos o dos i mitja…”.

2011-12-12T08:24:00.000-08:00

Monòlegs íntims…

hem veia perduda en un mapa de pensaments a caramull: tots sobre tots cap sobre cap. volia escollir la porta correcta cap al futur més proper que m’esperava. la primera tenia forma de vies de tren i la segona tenia forma de ciutat acollidora. no imaginava que hi hauria darrere d’aquestes ni que em trobaria. monòleg interior: discurs sense oient, discurs mai pronunciat, discurs desordenat, discurs en estat primitiu, discurs per construir i la necessitat d’una solució ràpida i decisiva.

vaig cap a la segona porta i la toque suaument amb els dits de la mà dreta, una tremolor em recorre tot el cos: gran col·lecció d’imatges caòtiques i pensaments descompassats. caic a terra, em suen les mans i no sé que fer, ni que pensar, ni quina escollir. m’alce i em dirigisc cap a la primera porta, aquesta crea en mi una sensació de temor, desconfiança i respecte. seguisc el mateix procediment d’abans i novament la mateixa impressió.

va ser un setze de febrer quan va començar un nou viatge sobre unes vies amb “direcció nord”, la porta ja estava oberta i el meu destí en mans d’aquest tren.

… però no interiors

Paradís de silenci que m’envolta

2011-10-17T09:28:00.000-07:00

Després d’haver passat la nit dins del cotxe anem en busca de cales xicotetes i íntimes, si més no. També visitàvem els penya-segats verticals que queien sobre les ones del mar mediterrani, penya-segats on regnava un far o una cova amagada sota les roques i/o arbustos. Anàvem per carreteres rectes i camins de terra perduts entre boscos de pins i savines que et portaven d’un poble a l’altre o d’una cala solitària a una platja massificada d’estrangers. Vers el color blau-transparent del mar trobàvem garrofers i oliveres en bancals separats per marges de pedra on es recolzaven figueres centenàries.

Cales i platges Nudistes i biquinis Crema solar i spray anti-mosquits

Les sargantanes, amb un verd brillant, passejaven tranquil·lament pel costat dels nostres peus com si foren unes més de nosaltres, com si ens seguiren mentre buscàvem la cova on hi havia un tractor i on es feien afters. Després de buscar i buscar sense èxit tornem a casa nostra i, aquesta nit no era el cotxe sinó l’hostal de Sa Roqueta, un hostal situat davant una xicoteta cala on passàvem els dies que no teniem ganes d'investigar.

Motocicletes i bicletes Batut de xocolate i vermut Dunes i roques

[cotxe, botelles-dutxa, coixins, fuet, bicis, càmping gas, botella-ron, maletes, tovalloles, cremes solars, banyadors i biquini, llençol, pales per jugar i, un llarg etc.] [La Savina, Es Pujols, Ses Illetes, Can Marroig, Cala Saona, Sant Francesc, Sa Roqueta, Sant Ferrant, La Mola, Cap de Barbaria, S’Espalmador, Platja de Mitjorns…]

2011-05-10T07:10:00.000-07:00

París no, Costa Brava

Viatge sorpresa cap a Gràcia, Hores i hores en tren, Maleta a rebentar, Bitllet de metro caducat, 22:17h., Torrent de l’Olla, Ringg!, Pizza per sopar, Dormim.

Alçar-nos matí és alçar-nos a les 10:00h, omplim les maletes ens acomiadem de Neko, agafem menjar i de camí al cotxe, carreguem les maletes i arranquem el motor. Viatge cap al nord amb aroma valencià.

Girona, hotel rococó amb col·lecció de sabons i coixins per a elegir. Pròxima parada la Fortalesa entre dos rius, és a dir, Besalú, una vila medieval per on passaren diverses cultures. Llarga passejada pel camí de ronda de les velles muralles carolíngies i baixmedievals de Girona. [Hamburgueses amb creïlles] Kilòmetres de cotxe cap a Perpigna. Ni una paraula de francés, probablement va dir “ce complet” o potser “ce plein” Qui sap! Nosaltres vam contestar “mmm eing?” i vam entrar. Visitem el centre mentre comença a plovisnar*, monuments històrics i d’altres mmmm com dir-ho? Fora de mapa? [hamburguesa avec des pommes] El viatge continua cap a Colliure, un antic poble pescador inspiració de molts pintors i escriptors. Ens fem un té cadascú i un “crepe nutella”, cap a l’hotel. [Menú xinés: amanida xinesa, rotllet de primavera, pollastre amb ametles, vedella amb salsa d’ostres, arròs tres delícies, gelat]. Passem per Roses camí de Cadaqués, un dia sencer allí, sol i núvols. Gent. No dinem a ca Manolo, ho deixarem per a un altre dia, dinem a Lua que té un menú de 8’90: amanida i macarrons, de postre pastís de xocolate i pastís de formatge amb figues [Pa, pernil, tomaca, formatge] El viatge va acabant-se i comencem el retorn cap a casa passant per Sant Miquel del Fai. Per arribar voltes i més voltes, una vegada a la porta 16€ per entrar, val la pena? No ho sabem, però ja hem pujat i baixat tota la muntanya, entrarem. Rodejats d’aigua i arquitectura caminem pels camins, fotos, pugem i baixem escales, entrem a les coves. Eixim. Pugem al cotxe i arribem a Barcelona. Fi del viatge.

Primer Sant Jordi junts i

una rosa cara sense comprar (~)

Dona desvestida i no nua

2011-02-15T12:13:00.000-08:00

Eslògans de denuncies i demandes . homosexuals .

desvaloritzades . de cultures marginades . “llar i

maquillatge" . de condició social baixa . amants

de “genis” . a l'ombra d'homes i pares . accions pro

igualtat dels sexes . tancades a la llar . masculines .

en territoris "d'homes" . pensant en suïcidis .

transgressores de límits . com a objecte en els quadres .

etc. Artistes oblidades - Louis Bourgeois - Tamara de

Lempicka - Frida Kahlo - Maya Deren - Julia Morgan - Anna

Keichline - Alice Guy - Sonia Delaunay - Sofonisba -

Anguissola - Rachel Ruysch - Eillen Gray - ...

-Una veritat oculta...

... una història per reescriure-

2010-11-21T13:42:00.000-08:00

Vas de pressa per agafar el primer que passe. Arribes i no hi ha cap. Seus i esperes 1, 3, 5 i fins a 7 minuts. Arriba. S'obrin les portes. Ix gent. Entres i, novament seus. Mires les cares, la roba, allò que porten en mans, la companyia (en cas d'anar acompanyat)... Aleshores, comences a crear la vida de tota aquella gent: parella major que s'ha conegut gràcies a una amiga en comú; dos amics que es senten atrets però tenen por de confessar-ho; una iaia cansada, que com moltes altres, ha anat al col·legi a per les netes mentre els fills treballen; una xicona enviant un missatge de mòbil a una amiga... Una vegada has creat vida a totes aquelles persones mires per la finestra i veus que la pròxima parada és la teua. Et poses de peu, vas cap a la porta i sol·licites parada. El tramvia es deté, s'obrin les portes. Ixes.

... cuando estoy contigo...

2010-10-06T08:07:00.000-07:00

Ay! Las horas se me hacen un segundo.
cógeme de la manita, primo,
y llévame al mundo porque esta noche
tú y yo seremos uno.

Se nos queda muY pequeña la ciudad pa tanto traspiés.
Y es que yo miro tu boquilla y me pongo del revés.
Y si aparezco en un piquito de la luna no me vi a sorprender
porque si me besas ya no me siento los pies.

Y es que parece que te conozco de toDa la vida.
Y antes de que llegue el día aún queda mucho por hacer
porque esta llama nunca se enfría.

(...)

Y es que son las cosillas de mí querer,
a cualquiera que se lo cuente se queda mudo.
Y es que solo necesitamos un felpudo
para olvidarnos de este mundo
y acabar hechos un nudo.

(...)

Parece mentira pero mentira no es,
son las cosillas, son las cosillas de mí querer.

2010-08-19T16:08:00.000-07:00

Tancat en un mateix...

Concentrats amb les seues fantasies internes intenten frenar les seues emocions. Aïllament absolut o no. Les seues fantasies són el seu món “fantasiós”, la realitat solament una il·lusió.

Impediments socials i dificultat per comunicar. Repeticions monòtones i seqüències d'accions, ventall d'activitats restringit, memòria mecànica.

Els mires, estan en el seu propi món. Tu no pertanys a ell. Mossegar-se les mans o colpejar-se el cap solament són dos de les moltes conductes autoabusives. Parlen amb veu alta o cantant amb melodies que els agraden sense pensar en el que pensa la gent del seu voltant.

… sense porta d'eixida.

Lisboa

2010-07-07T13:43:00.000-07:00

Vol a Lisboa 180€
Birres i mojitos al Barri Alt 7,30€
2 F/Mocca 8,40€

Després d'un dur viatge de tren amb 56min de retard arribe a l'estació de Sants. No hi ha ningú esperant-me amb un cartell on pose el meu nom. Primera nit sense dormir. No podem tancar els ulls després d'estar dies i dies separats, parlem de tot, parlem de res, ens mirem, ens toquem... Després d'alçar-nos a les 6:00 i agafar el taxi arribem a l'aeroport. Allí ens trobem a Maia, anem a menjar alguna coseta.

(…)

Estem a Lisboa, primera paraula que em ve al cap: ¡locura! Conductors bojos, tu i jo fent un viatge, els carrers i edificis tan antics que pareix que vagen a caure, un idioma diferent, gent morena, costeres i costeres, carrers de pedra...

De dia fem de “mig guiris”: la Torre de Belém, el Monestir dels Jerònims, el Castell de Sant Jordi, Alfama, passar pel Pont 25 d'abril i el Pont

Vasco da Gama,etc. De nit anem de mandanga pels carrers del barri alt de Lisboa, comencem amb unes imperial després continuem amb mojitos. Acabem a una casa, millor dit, a un edifici sencer de rave: la cuina és el bar i el saló la pista de ball. Gent i més gent. Hi ha vestits de romans, hi ha que descansen i beuen en les escales, uns ballen, altres es lien pels cantons, un dj improvisat, alcohol i més alcohol. Acaba la festa amb la presència de la policia. Agafem taxi, pròxima parada el llit.

"El primer viatge junts, menjar marisc (gambes, berberechos, clotxines, tellines) i japonés (yakisoba, yakitori, coulant, shake maki, tori uramaki) per primera vegada, anar a comprar una bikinera, acabar rebentà, beure vi junts, posar-me contenta amb solament un mojito... no té preu"

Obrigado!

[et mires i no et trobes]

2010-06-30T11:45:00.000-07:00

ET toca l'alarma a les 8:30; et despertes; et dutxes;
et despertes relativament; et poses davant els apunts.

MIRES l'hora; mires que fan en la tele; mires Negrita;
mires per la finestra; mires el mòbil; mires els apunts.

I t'ho saps tot; i passes dels apunts; i passes de la tele;
i et fas un cola-cao; i mires una vegada més per la finestra.

NO saps que fer; no passa el temps; no és dijous;
no pares de caminar per casa; no trobes companyia.

ET sona el mòbil; et sorprén; et truquen a casa;
et poses les sabates; et penses si dir hola o qui és?.

TROBES tres personetes; trobes tres lletres; trobes K L N;
trobes que t'asfixies; trobes que eixiràs al carrer.

2010-06-21T07:50:00.000-07:00

Crònica

Persones noves Paraules noves

Persones clau Paraules clau

Avui recorde.

Estudiar en horari d’oficina.

Menjar en alguna plaça.

Lila, verd, blau, groc...

Un tallat.

Derrota al futbolí.

Guitarrista seductor.

Tractes, tractes i més tractes.

Confiança llunyana.

Alarma de mòbil i dutxa ràpida.

Parelles per tot arreu.

Enganxifosos.

Tu, jo.

Perduts entre elles.

Fotos de guapos.

Lavabos mixtes.

¡Y grito fuegooo!

Tic, tic, tic, tic...

Pluja.

Paraules i cançons en construcció.

Estenem la roba.

Els teus braços envoltant-me

Què penses?

Voldria saber-ho i no puc.

Tinc sed.

Jaqueta adidas per a mi.

Tic tac, Tic tac...

Rellotge per a tu.

Sentir-te tant i tant a prop...

Sense misteris...

Sense mentides...

Sense pors...

Sense límits...

Badalls

2010-06-15T07:29:00.001-07:00

Mentre jo estudie —d'esquena a tu per intentar estudiar i no mirar-te de reüll— tu treballes, de fons la ràdio i el teu soci parlant tot indignat. No pare de pensar com puc tindre't tan aprop i estar cara al llibre mig concentrà. Tinc son. O possiblement no. Potser són ganes d'estar amb tu al llit tapadets fins el coll, buscant una resposta al “què farem a l'agost?”. Ja estic desconcentrà. No pare de pensar en tu i et tinc darrere —ràbia, ràbia i més ràbia—. T'envie un sms dient-te tot el que em passa pel cap en aquest moment? —No, no.. millor no, et riuries i seria del palo “bueno bueno... ejem”—. Em gire. Badalls. T'alces —tindré un beset?— i vens a besar-me —felicitat—. Torne a desconcentrar-me. Timbre. Ta mare en l'entrepà —buff! No m'ha vist!, encara que haguera estat ben graciós—. Més son. Anem a la copisteria i de pas besets besets i més besets. -Aiss... no vull pensar que “tot el que comença té una fi”-. M'encantes...

Serà aquesta l'última nit?

2010-06-08T01:38:00.000-07:00

De vegades un dia qualsevol pot deixar de ser-ho simplement amb una cridada per mòbil...

Hi ha fets que no pareixen tenir més transcendència, però que finalment esdevenen un record penetrant del que mai ens podrem despendre: una bici trencada, cubates de ron amb taronja, Orxata en directe, risses, fotos, gent estranya, una guitarra, carícies, llibres gegants, cerveses, abraçades, kebabs, confessions i apostes, mirades, anar en vespa, batut de xocolate, deixar-me despertar, sentir una cançó en el moment oportú, somriures, tornar al mateix bucle d'anit... No m'he sentit mai gaire desinhibida (...). Però em vas remoure alguna cosa a dins meu. Mai no en tenia prou de tu. Devia tenir alguna cosa a veure amb el fet que sempre feies coses simples que m'agradaven i em trastocaven. Ara, semble haver perdut qualsevol tipus de raó i encara no sé el perquè.

...et torne el somriure i, sense que t'ho demane em dones el bes més sentit de tota la meua trajectòria sentimental i t'abrace fortament sense por a ofegar-te. Em dones ràbia...

COMENÇAR A SOMIAR

2009-03-09T16:08:00.000-07:00

L'amor es plaer
gratuït i sencer
Lluís Llach

Espero que ell vinga
que em mire.

Sospito que no vindrà
que no em mirarà
que no s'adonarà
que l'estic esperant.

Temo que tarde
que no vinga a classe
que no arribe
que el temps s'acabe.

Em desficien els seus gestos
la seua manera de parlar
i d'expressar-se.
Ell, em desficia tot ell.

Les seues mirades curtes em desassosseguen
petita dolçor, petita tendresa.

I voldria veure'l i tindre'l
arrimar-me i abraçar-lo
i lentament besar-lo.

Voldria que em prengués d'una vegada
o que em mudes en fulla,
voldria i voldria.
Besar-lo i abraçar-lo.

Vull despertar i que es faça realitat.

Petits plaers de la vida...

2009-02-17T11:12:00.000-08:00

- Cantar a la dutxa cançons ben alegres.
- Despertar-se i veure que encara queden unes quantes hores per seguir dormint.
- Mirar com es mouen els núvols i fan diferents formes.
- Passar dies sencers amb els amics.
- Una reconciliació.
- Caminar perduda pels carrers.
- Acabar un treball fet amb il·lusió.
- Sentir una olor que et fa recordar bons moments.
- Col·leccionar separadors de llibres.
- Ballar hores i hores i que algú et diga: “Balles molt bé”.
- Tornar a veure algú que fa molts anys que no veus.
- Que algú et diga “t'estime”.
- Perdre un dia sencer fent coses que t'agraden.
- Sentir com plou mentre estas dins de casa.
- L'olor d'un llibre vell.
- Traure un peu del llit, notar que fora fa fred i tornar a posar-lo dins.
- Passar hores i hores parlant de no res.
- Caminar per la muntanya.
- Veure que algú està mirant-me als ulls.
- Mirar fotografies que tenen més anys que la picor i recordar tots aquells moments.
- Buscar un raconet on resguardar-me del món.
- Tindre una caixeta amb retalls, fotos i tota classe de records.
- Un bes suau i lent.
- Veure la felicitat en les cares dels xiquets/es.
- Tornar a Benissa els divendres per la vesprada.
- Menjar un gelat quan fa fred.
- ...

Els millors plaers de la vida són aquells que no tenim en compte...

Puede ser...

2009-02-11T08:16:00.000-08:00

He anat a la mar... a aclarir moltes coses que passen pel meu cap, però clar, no podia ser tot tan bonico...

Agafe el tramvia, arribe a Eugènia Vives, baixe i camine, fins arribar a l'arena. Fins ací tot be, però de sobte arriba una cosa estranya en tanga negre, collars d'or i medallons i com no amb unes ulleres d'Elvis Presley... si si, feia molta por! S'apropa a mi cantant: “y en dónde alguna ilusión... tiro rirà... bajo el cielo inmenso para cuidarlo tiro rirà...”, horrorós de veritat.

Intentava no fer-li cas a eixa cosa que caminava avant i arrere, però he hagut d'agafar les coses i buscar un lloc millor, perquè la tranquil·litat que buscava no estava exactament allí.

Per fi, he trobat un lloc on estava aïllà del món, en ell soles estic jo i els meus pensaments... Primer em ve al cap allò d'estar al costat d'una persona que has compartit moltes coses i no poder fer res, que no et mire i que per suposat ni et parle, és molt difícil. Després pense en la insatisfacció que ens explicaven avui a classe. Tenia tota la raó mentre ens deia que tota la nostra vida es basa en la insatisfacció, és a dir, desitgem allò que no tenim. I moltes vegades, moltes... em passa a mi, ahir que ho tenia no ho volia i avui que no ho tenia ho necessitava. Però fet està.

Hi ha que continuar endavant i com diu Conchita ara s'obrirà una porta més bonica i més gran i, espere que quan aquesta estiga oberta puga ser feliç i ser com realment sóc, no haver de crear una altra persona per agradar als altres, ser jo...

Oh noo! Ja torna el gigoló!!! “bajo el cielo inmenso para cuidarlo tiro rirà” i amb la mateixa tonaeta! Ara sí, agafe les coses i pegue a fugir, hauré de pensar un altre dia si certa cosa horripilant em deixa!

(...)

2009-02-08T13:50:00.000-08:00

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva miradaque plora i diu que no.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal sa meva vidai sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia,
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,
de cabells que s'embullaven,
de mans i de perfums.

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
sa teva miradaque plora i diu que no.
I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

I arriba un dia que sa vida és un teatre
que se diu felicitat,primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,te regal sa meva vida
i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t'estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d'arreglar,
que som amics, que som amants.

Dolça besada, té gust de que s'acaba,
punt i principi de viure sense tu.

La màgia de la caixeta dels somnis

2009-01-28T10:17:00.000-08:00

No ús heu despertat i heu dubtat? Ha passat o sols era un somni? Per què somiem? Per què de vegades els recordem i altres no? Volen dir-nos alguna cosa? Quan ens gitem sabem que somiarem, però què? No podem escollir d'una llista la història que més ens agrada, la història on volem ser protagonistes,etc.

Recorde que quan érem menuts una mestra ens va dir que els somnis estaven dins d'una caixeta que teníem en el cap, aquesta durant el dia era l'encarregada d'emmagatzemar tot allò que passava i mentre dormíem s'obria amb una fórmula màgica i començaven a eixir algunes d'aquelles coses que havien passat durant el dia, coses importants i coses desapercebudes, coses vistes o sentides...

Bonica històrieta per a xiquets però en realitat per què somiem? És una funció normal i necessària del cos. Tots somiem però de vegades no els recordem. El dormir mai serà una pèrdua de temps, sempre serà una inversió. Hi ha hagut moltes teories sobre el per què somiem, la teoria més recent va ser acceptada l'any 1990, la qual indica que es somia per a sobreviure. La ment precisa fer descàrregues elèctriques en la ment (somnis) per a estar bé l'endemà.

El son permet que tota la informació important per a la nostra supervivència s'estiga processant mentre dormim. Durant les hores de son es produïxen al cervell importantíssims processos d'ordenació, gravació i classificació entre altres de la informació percebuda durant el dia. Estos processos són imprescindibles per al correcte equilibri psicològic, de fet alguns experiments que s'han fet sobre privació de son extrema (sempre amb voluntaris) posen els pèls de punta i ha calgut interrompre'ls tots abans de les 72 hores de privació consecutiva pel fet que els subjectes mostraven conductes de violència física i símptomes patològics alarmants.

Hi ha somnis que ens envien un missatge del futur, evidencien i aclareixen conceptes desconeguts o reprimits, altres vegades serveixen d'autoconeixement i autopercepció, unes altres estan carregats de símbols, ens ajuden a resoldre problemes, ens enviem missatges de l'inconscient, etc.

I com no hi ha diccionaris on s'expliquen tots aquells símbols abstractes que apareixen en els somnis com per exemple: ballar, volar, la màgia, l'avortament, somiar amb animals, pujar escales, assassinats, infidelitat,...

Tanquem els ulls i somiem...

Desig o realitat

2009-01-27T04:30:00.000-08:00

Montserrat Roig diu que tot s'aprofita. És a dir, narrem mentre mentim, però quan expressem els desitjos, les sensacions o els sentiments no mentim, ens basem en la realitat, és a dir, mentim al inventar-nos els personatges, el lloc o l'any, però per expressar allò que sentim o vam sentir no mentim, descrivim les sensacions.

“Un dia d'estiu, mentre passejava a la vora de la platja va aparèixer caminant cap a mi, el xic que estimava, aquell que feia anys s'havia convertit en el meu amor platònic, ara el tenia davant, ens miràvem i no feien falta paraules, pensàvem el mateix, ens vam apartar de totes les mirades, de tots aquells comentaris que sentíem, la nostra timidesa va desaparèixer, estàvem fent allò que desitjàvem ― jo no sabia que ell també desitjava estar amb mi fins un any després que m'ho va confessar mentre caminàvem per València―. Tot i desaparèixer la vergonya estàvem molt nerviosos, però finalment vam començar a besar-nos lentament, desitjàvem parar el món i fer-lo nostre, no volíem que passara eixe moment tan especial per als dos, ens estimàvem”

He mentit. No era estiu, no hi havia platja, feia fred i estàvem dins de casa amb uns amics. No va vindre caminant cap a mi, tot va començar mentre baix la manta que hi havia al sofà ens tocàvem suaument les mans. No m'ho va confessar un any després sinó dies després. Però tot allò que pensàvem és cert, van haver moltes mirades, molts sentiments, la nit eixa era nostra encara que no devíem, volíem detindre el món i fer etern el moment...
Per què aquesta? He anat avui a fer la defensa del treball i el mestre m'ha dit que és la millor de totes les entrades... coses que passen!

Sessió d'estudi

2009-01-26T11:08:00.000-08:00

Avui, com l'any passat i com molt més que vindran, tornem els 4 (i de vegades amb més gent) a les sessions d'estudi conjuntes a la taula del menjador. Fem gràcia! Hi ha de tot: bolis, subratlladors de mil colors, fulls, llibretes per anotar conceptes, apunts, llibres, regles, el compàs, etc, etc. També tenim tot allò necessari per sobreviure: cafés, aigua, Power Fish, el berenar...

Cadascú està al seu món uns en dibuix, altres en psicologia i televisió i jo estudiant Medieval, sona molt bé però en realitat és un rotllo: Déu per totes parts, cristians en tots els boscos i paisatges bonics, ermitans que oren fins a 4 mesos seguits “allà on brama la tonyina”, aparicions de Crist i com no, les meravelloses crítiques a la dona que no falten mai [...].

Quan algú pot solta una rialla i l'altre fa una gràcia, esperem a veure qui la diu abans, qui trenca un poc eixes monòtones i pesades hores d'estudi.

Ara és quan més recordem que els i les mestres de batxiller ens deien: “Feu esquemes i resums tots els dies”, “Aneu a classe per no perdre el fil”, “No deixeu tota la matèria per al final”... La majoria dèiem que ho faríem però ací estem fent resums d'última hora i subratllant allò més important, sempre “ens acasa el bou”...

Però tot i anar “de cul” sempre tenim un ratet per soltar les energies i jugar a la Nintendo 64, és a dir, aquella deasetiempo i fer una partideta a la Brisca o al ping pong.

Molta sort als exàmens!

Ràpida teoria del porro

2009-01-26T02:25:00.000-08:00

Confesse que mai no m'ha interessat , i no sé per què.

Ho he provat cinc, deu, vint vegades, i sempre he

retornat als meus tòxics subalterns, el tabac ros i el

whisky. Deu ser cosa de l'edat. Però l'espectacle del

porro m'apassiona. El trobe fascinant. Hi ha, per

començar , el ritual de confeccionar-lo: és una operació

meticulosa, que comporta calibrar la dosi de l' "herba"

o el "xocolate", o la "merda", i barrejar-la amb els brins

del tabac convencional, i enrotllar-lo tot amb un full

de paper de fumar arcaic, d'una ja insòlita marca

d'Alcoi. El resultat sol tenir un aspecte de botifarra, en

el mal sentit de la paraula. Després, algú l'encén. L'ini-

ciador fot una xamada, i de seguida posa cara d'èxtasi.

És mentida, naturalment. La droga -si és droga, que ho

dubte- no ha pogut produir-li un efecte tan immediat.

El porro passa a la boca de l'amic del costat, que fa uns

ulls decadents, d'una presumpta somnolència gloriosa.

I passa a la boca següent, i a l'altra, i a l'altra... A tot

estirar, el porro dura un parell de rondes. Els consumi-

dors, si no , ho simulen. Oscil·len entre l'eufòria i la laxitud.

I fa bonic.Però és evident que la droga, consumida tan

modestament, no ha pogut commoure'ls. Potser un porro

individual serà tota una altra cosa: el porro col·lectiu,

però, és el més habitual i suscita escenes increïbles. La

meua conclusió és que la droga no es l'ingredient , sinó la

bava que cada consumidor aplica al cigarret, i que pro-

gressa a cada xuplada. Només Déu sap quants bacils passen

d'un individu a l'altre. Tot són baves: el porro només n'és l'ex-

cusa. Freud, d'haver-ho presenciat, ens hauria fornit d'un més.

O potser ho hauria inclòs en l'apartat de la . La porreria pobra

s'acontenta amb les baves... ¡No hi tinc res en contra, alto!

¡I per molts anys!

Agost 1979

Joan Fuster, De Notes d'un desficiós.

Una carta...

2009-01-24T02:26:00.000-08:00

Estimada amiga:

Ahir tornant cap a casa amb el tren mirava per la finestra i a cada instant em sorprenia més i més. On estàs? I els arbres que et donaven color? Estimada amiga no hi estan. A poc a poc van destruint tot allò bonic, tot allò nostre, tota la nostra història. Al veure la muntanya vam veure que no quedaven tarongers, ni marges, ni res. En realitat sí que hi havia alguna cosa: una nova construcció.

Ara que crec començar a fer-me gran, de tant en tant m'agrada parar-me a pensar en aquelles coses que abans ni em venien al cap. Vivint a València et trobe a faltar tant!.Quan arriba el divendres ens preparem les maletes per tornar a veure't el cap de setmana. El trajecte se'ns fa molt pesat, mai veiem el moment d'arribar, però quan eixim de l'autopista, respirem. Tots comencem a posar-nos les jaquetes i ens preparem a baixar. Arriba el diumenge i toca anar a dinar a la caseta una bona paella. Allí et veus bonica, amb arbres per tot arreu i flors boniques, és clar que això és gràcies a la mare i al uelo. La mare sempre que pot posa una planteta nova (la planteta que ha trobat tornant a casa, un nou roser que li ha vist a la veïna, un cactus sense punxes per no fer-nos mal,...) i al uelo a totes hores està arreglant-te, és feliç amb les seues ferramentes a la mà tot el dia amunt i avall. Sempre hi ha alguna cosa que fer: mirar les cebes o les tomaques, regar al melonar, esporgar les oliveres, empeltar una llimera amb un taronger (sempre m'ha agradat veure un arbre amb dos fruits diferents, és molt curiós), ensofatar els ceps, arreplegar les ametlles o garrofes, etc, etc, Ell et cuida, no pot viure sense tu, ha d'estar tan a prop teua que no pot viure al poble que està a molts poc quilòmetres, ha d'estar al camp cuidant-te tot el dia.

Aquests dies he estat pegant-li moltes voltes ha aquest tema, què serà de tu quan ell no estiga? Qui et cuidarà? Avui en dia nosaltres no et cuidem com ell, diem que no tenim temps, que és molt esforç,... Però això sí, encara que no et cuidem igual, intentem lluitar perquè “ells” no et facen seua, intentem que no et facen mal, que no posen les seues grues sobre tu com si foren les urpes del diable, volen desfer-se de tu, però hauran de lluitar molt...
És una llàstima que d'ací a uns quants anys no quede res de tot allò que els nostres avantpassats han fet, que tot el camí que han fet, en uns anys no estiga. Però intentarem que estigues en les nostres mans per sempre i no en les d'ells.

Una que t'estima.

Tot va començar...

2009-01-21T13:18:00.000-08:00

... quan vam haver d'escriure en un blog per dir tot allò que sentíem, tot allò que se'ns passava pel cap sobre el llibre que estàvem llegint. Després del “punt i final” de l'altre blog, comence aquest...

Escriure és, doncs plaer i privilegi.
I, si voleu, revenja. O miracle.

Montserrat Roig