Soroll de pluja

Novament, el tren es posa en funcionament. Els vidres de les finestres tremolen uns segons. Gotes de pluja cauen sobre els vidres, hi ha que tenen pressa per travessar-lo i serpejant de manera ràpida i eficaç ho aconsegueixen amb bastant facilitat. Altres, com si els fes mandra, es mouen amb tranquil·litat i elegància per arribar a la línia de meta.

Hi ha gotes que creen el seu propi camí deixant un petit rastre de minúscules marques que semblen diamants, camins que seguidament altres més intel·ligents i sense escrúpols esborraran. Altres més insegures esperen a la meitat del vidre i demanen de manera tímida ajuda a aquelles gotes que corren amb gran velocitat, subtilment es fusionen dos caràcters diferents per unir forces i arribar al final satisfactòriament.

El tren avança i apareixen noves gotes. Noves concursants ingènues que no tenen cap mena d'estratègia per moure's sobre el vidre, vidre que es converteix en un autèntic tauler de joc. La història sembla repetir-se, comença la partida: gotes tranquil·les i d'altres atrevides que hauran de pensar veloçment les accions i maniobres que volen seguir per aconseguir la victòria.