Ea, la pressumida

EA, la presumida, s’alça entre setmana tant d’hora que les faroles encara il·luminen els carrers dels poble. Ho fa per poder triar la primera roba del dia (ja que segons l’hora que siga en porta una de diferent), va al lavabo i es renta la cara i els seus cabells rossos (per poder ser manipulats amb més facilitat minuts després) i, es dirigeix a donar-se un poc de color a la cara, accepta o no les sabates que porta posades i després treu la tovallola del seu cap, just després es pentina durant una llarga estona fins deixar-los perfectes. EA, té les cames més curtes que llargues, possiblement siga eixa la raó per la qual EA sempre que pot es posa les seus sabates de tacó ben altes per remarcar molt més la seua figura. EA sempre té alguna paraula en els seus llavis per no deixar cap segon buit, tant és així que amb el sopar a taula es posa a enraonar com una boja i a contar tot allò que pot (i més). A taula sempre sentiràs: “notición” però també sentiràs: “fes el favor de callar una miqueta”. Sol anar a dormir ben d’hora per poder matinar, però els caps de setmana ho fa a deshora, tant, que la seua germana sempre la troba arribant de festa a altes hores de la matinada. EA silenciosament s’acosta i li diu xiuxiuejant: “ssshhh, que no s’enteren el papà i la mamà”. Després d’aquest ritual (ja habitual), tanca la porta i va cap al llit llevant-se a poc a poc la roba de festa. Hora d’arribada: “prompte… serien… no sé… les dos o dos i mitja…”.