Vas de pressa per agafar el primer que passe. Arribes i no hi ha cap. Seus i esperes 1, 3, 5 i fins a 7 minuts. Arriba. S'obrin les portes. Ix gent. Entres i, novament seus. Mires les cares, la roba, allò que porten en mans, la companyia (en cas d'anar acompanyat)... Aleshores, comences a crear la vida de tota aquella gent: parella major que s'ha conegut gràcies a una amiga en comú; dos amics que es senten atrets però tenen por de confessar-ho; una iaia cansada, que com moltes altres, ha anat al col·legi a per les netes mentre els fills treballen; una xicona enviant un missatge de mòbil a una amiga... Una vegada has creat vida a totes aquelles persones mires per la finestra i veus que la pròxima parada és la teua. Et poses de peu, vas cap a la porta i sol·licites parada. El tramvia es deté, s'obrin les portes. Ixes.