Serà aquesta l'última nit?

De vegades un dia qualsevol pot deixar de ser-ho simplement amb una cridada per mòbil...

Hi ha fets que no pareixen tenir més transcendència, però que finalment esdevenen un record penetrant del que mai ens podrem despendre: una bici trencada, cubates de ron amb taronja, Orxata en directe, risses, fotos, gent estranya, una guitarra, carícies, llibres gegants, cerveses, abraçades, kebabs, confessions i apostes, mirades, anar en vespa, batut de xocolate, deixar-me despertar, sentir una cançó en el moment oportú, somriures, tornar al mateix bucle d'anit... No m'he sentit mai gaire desinhibida (...). Però em vas remoure alguna cosa a dins meu. Mai no en tenia prou de tu. Devia tenir alguna cosa a veure amb el fet que sempre feies coses simples que m'agradaven i em trastocaven. Ara, semble haver perdut qualsevol tipus de raó i encara no sé el perquè.

...et torne el somriure i, sense que t'ho demane em dones el bes més sentit de tota la meua trajectòria sentimental i t'abrace fortament sense por a ofegar-te. Em dones ràbia...