Badalls

Mentre jo estudie —d'esquena a tu per intentar estudiar i no mirar-te de reüll— tu treballes, de fons la ràdio i el teu soci parlant tot indignat. No pare de pensar com puc tindre't tan aprop i estar cara al llibre mig concentrà. Tinc son. O possiblement no. Potser són ganes d'estar amb tu al llit tapadets fins el coll, buscant una resposta al “què farem a l'agost?”. Ja estic desconcentrà. No pare de pensar en tu i et tinc darrere —ràbia, ràbia i més ràbia—. T'envie un sms dient-te tot el que em passa pel cap en aquest moment? —No, no.. millor no, et riuries i seria del palo “bueno bueno... ejem”—. Em gire. Badalls. T'alces —tindré un beset?— i vens a besar-me —felicitat—. Torne a desconcentrar-me. Timbre. Ta mare en l'entrepà —buff! No m'ha vist!, encara que haguera estat ben graciós—. Més son. Anem a la copisteria i de pas besets besets i més besets. -Aiss... no vull pensar que “tot el que comença té una fi”-. M'encantes...